Efectivament, lletraferits pel desig d'escriure i de cercar més enllà del valor de les paraules, amb la convicció, potser ingènua, de què hi ha molt més del què a primera vista es podria percebre, pensant en ultrapassar la porta del mirall de la realitat i mirar-la només amb la color que fan les paraules, com si la resta del món no importés.
I tot això en realitat no és més que una metàfora que abasta tot el que ens envolta. I enmig d'aquesta immensa metàfora hi som nosaltres, no sabent ben bé amb quina de les dues cares de la realitat hem d'amarrar el vaixell de la nostra existència.
