De vegades voldria saber quina expressió fa aquell que em mira darrera del mirall. Potser la mateixa mirada perplexa que tinc jo, és possible. Quan parlem de l'essència de les coses, no parlem d'altra cosa que no sigui la nostra pròpia incapacitat per entendre-les. El món que ens envolta és el nostre mirall. No sabem ben bé si existeix efectivament, només ens creiem la il·lusió de pensar que sigui realitat. L'essència dels records és, més o menys, semblant. No existeixen, però ens fan por o ens fan mal.
Potser fóra bo que ens adonéssim de què no és més que l'altra cara del mirall. Allò que no podrem ja mai més aconseguir.
Potser fóra bo que ens adonéssim de què no és més que l'altra cara del mirall. Allò que no podrem ja mai més aconseguir.
