Efectivament, lletraferits pel desig d'escriure i de cercar més enllà del valor de les paraules, amb la convicció, potser ingènua, de què hi ha molt més del què a primera vista es podria percebre, pensant en ultrapassar la porta del mirall de la realitat i mirar-la només amb la color que fan les paraules, com si la resta del món no importés.
I tot això en realitat no és més que una metàfora que abasta tot el que ens envolta. I enmig d'aquesta immensa metàfora hi som nosaltres, no sabent ben bé amb quina de les dues cares de la realitat hem d'amarrar el vaixell de la nostra existència.
2 comentaris:
De tant en tant aprofito per donar un tomb pel món dels blogs, i m'ho passo bé descobrint-ne de nous doncs sovint et trobes amb veritables joies. Avui he arribat aquí a partir d'un comentari teu al blog del Martí Duran, per cert una de les millors troballes que he fet darrerament. Només vull felicitar-te pel molt que ets capaç de dir amb tan poques paraules. A mi em passa just a l'inrevés: necessito moltes paraules per comentar quatre obvietats. Espero que amb el temps n’aniré aprenent i mentrestant t’aniré llegint a veure si se m’encomana.
benvolgut miquel, moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada