Existència

Volem dir, per tant, que un nom que defineix alguna cosa que no existeix, tampoc no existeix? I si els noms no fossin éssers dominats per les lleis elementals que ens diuen què hi és i què no hi és? Com s’explica que una cosa que abans no hi era ara, mitjançant un procés de pensament, tingui entitat pròpia? Entitat que no existència.
Un mite dels antics egipcis explicava que de les paraules emanades de la boca del déu Aton va sorgir tot l’univers. Les paraules, per tant, posseïen el poder no tan sols d’evocar, sinó de materialitzar els pensaments.

Geometria

Crec que la geometria és l'alter ego del llenguatge. La geometria ens proposa jocs amb l’espai. Però també jocs en un espai que no és estrictament el nostre, que pot ésser desconegut per a nosaltres, que no podem aprehendre amb els nostres sentits. La geometria només existeix al nostre pensament. Igual que els noms.
Podem crear geometries impossibles. No ho són des del moment en què existeixen al nostre pensament, però no es poden materialitzar al nostre espai convencional. Igualment podem inventar noms que no volen dir res. També podem crear realitats fictícies i donar-les un nom. Els noms existeixen de fet, tot i que no tinguin una correlació amb allò que anomenem realitat. Perquè? Perquè, de manera semblant als números, els noms tenen propietats que es poden aplicar fins i tot a paraules que no existeixen.