Qui podria pensar un nom per cada estel i llum del firmament? Potser l'univers és descrit com una mena de joc poètic perquè no som capaços d'abastar-ne la immensitat de cap altra manera.
Les paraules, de vegades, no surten com voldríem, no es deixen encadenar, no ens permeten que les lliguem segons el nostre caprici. És gratificant, doncs, trobar algú que sàpiga dir allò que tenim al pensament. Llegiu aquesta meravellosa descripció de la constel·lació d'Orió feta per Jacint Dalmases al Tractat bàsic d'auscultació celeste i digueu-me si no trobeu que la poesia fa una mica més amable la realitat.
La constel·lació d’Orió té el privilegi de ser considerada la més bella del firmament. Formada per un immens quadrilàter ample de nord a sud i més estret de llevant a ponent, hi destaquen sis grans estrelles, entre les quals Alfa Orionis o Betelgeuse, que rep el nom de la llengua aràbiga que en diu Ibt-al-jauza, l’espatlla del gegant. És una estrella grogenca i molt brillant. Beta Orionis és batejada com a Rigel i és blancblavosa, com Gamma Orionis, també dita Bellatrix o la guerrera. Però les joies d’aquesta catedral del firmament es guarden al cinyell del gegant, estrelles dobles, i a la espasa on la misteriosa galàxia descoberta per Huygens no arriba a cansar mai la vista.
